Microcosmos
diumenge, 1 de gener del 2012
Salpem
Salpem
Mira els cinc horitzons que tens davant com en un llibre desplegable, i a cadascun d’ells trobaràs el sol reposant sobre les onades i una vela blanca que s’hi amaga. Cinc naus han abandonat al matí els ports de les ciutats que les lligaven. Centenars d’homes, aliments, mapes i incertesa. La vella guàrdia dels exploradors s’ha fet a la mar i dirigeix les naus cap al seu respectiu horitzó, desitjant saber que s’amaga rere la línia on els blaus del mar i el cel s’agafen de la mà.
Ningú sap què trobaran, ningú coneix que hi ha més enllà, i a la vegada, ningú dubta de seguir els crits secs del seu capità. Tothom segueix, de vegades sense saber massa bé cap a on van, ni amb qui hi van, ni perquè hi van, sense que això importi gaire, sempre que sigui endavant, endavant, endavant, sempre endavant.
Nosaltres també sortim a navegar cap un destí que cap de nosaltres coneix. Sense rumb. Salpem a la mar plens d’idees, somnis i il•lusions. Amb l’esperança que tot això, no s’enfonsi com un vaixell de paper.
__________________________
Comencem un projecte, emprenem un camí que no sap massa bé cap on va però sí d'on ve. No coneixem destins i no esperem èxits ni fracassos. El nostre és un camí que iniciem amb ganes per arribar a algun lloc desconegut. Avui fem la primera passa del viatges i esperem continuar-la. Pas a pas seguirem avançant no importa cap a on, mentre nosaltres ens ho passem bé.
Duem grans motxilles, encara força buides, que volem anar omplint amb tot el que ens trobem a cada pas. Veurem on ens porta aquest poti-poti d'idees, conviccions, emocions... sense rumb aparent, però amb molta força!
Ens aprofitem (modestament) de la quantitat d'accepcions que té la paraula "revista" per catalogar d'alguna manera aquest projecte que ara neix. Potser, a la llarga, vagi perdent aquesta forma i derivi en un altra cosa -potser no l'arribi a tenir mai, de forma-, qui sap. Com dèiem, de moment, hem desplegat les veles, que ja és un primer pas.